En el projecte SomVallBas, presentem històries in situ. Aquestes narracions il·lustren com el paisatge s’endinsa en la identitat personal.

A la Vall d’en Bas, el paisatge és un element present a tot arreu. Es troba als senders, salts d’aigua, fagedes, gorgues, pastures, camps, marges, pistes de muntanya i cims. Com en la majoria de llocs, l’activitat humana respon al medi amb tradicions com caçar bolets, pintar els paisatges, tallar culleres de boix, cultivar varietats locals de pebrots, fer passejades a cavall, excursionisme, pesca, bicicleta i caça. Naturalment, la comunitat es troba amarada de paisatge.

Per als habitants locals, aquest racó de món no és la Vall d’en Bas, sinó un dels set pobles que engloba. Dins d’aquestes poblacions, molts residents s’identifiquen amb masos específics que porten noms tradicionals i són a llocs precisos: a l’ombra del Puigsacalm o darrere del Gurn. És un sistema tan arrelat que els habitants sovint no es reconeixen pels cognoms, sinó pels noms de les cases. Així doncs, una dona pot ser coneguda com la Maria de cal Flequer. A través de les cases, els habitants connecten amb el paisatge.

1 / 6

Des de la Serra de Llancers, veiem la unitat geogràfica i paisatgística de la Vall d’en Bas. El trencadís de camps i pobles emmarcat per serres, serrats, cingleres i els Pirineus nevats al fons. Aquesta plana, regada per una munió de rieres i rierols, és de les més fèrtils de Catalunya.

Foto de Marc Planagumà

2 / 6

Les serres aixopluguen la vall però malgrat això, des de la plana, concretament des de Can Riera a Joanetes, la vall és amplia i oberta. A la Vall el paisatge ho és tot: camps, castanyers, torrents, roures, masos, alzines, fagedes, i serrats verdosencs al fons.

Foto de Meritxell Martín i Pardo

3 / 6

Des del Mas les Comelles de Joanetes tenen la serra de Puigsacalm-Bellmunt de taló de fons. La gent gran de la Vall explica que abans entre els camps i els boscos i cingleres, hi havia prats. En aquests hi havia conills i perdius, i moltes flors que alimentaven abelles.

Foto de Marc Planagumà

4 / 6

Només a vint minuts caminant de St. Privat d’en Bas hi ha una pineda, coneguda amb el nom dels Pins o el Pla d’en Xurri, habilitada com a zona de pícnic amb taules i barbacoes. D’aquesta zona, s’accedeix a les gorgues del riu Gurn que han servit com a piscines naturals on aprendre a nedar a molts Vall-basencs.

Foto de Meritxell Martín i Pardo

5 / 6

La Carrera s’estatja al peu del Puig del Mallol, una vila on hi havia hagut un castell que va caure amb els terratrèmols del segle XV, i com tantes altres cases cerca aixopluc de la boira i el fred de l’hivern en vessants i flancs de turons i serrats.

Foto de Meritxell Martín i Pardo

6 / 6

Bosc de la Rovira i la Tossa de Pujolriu tapada per la Barra de Ponent, o el fenòmen meteorològic conegut a la Vall com l’acumulació de núvols o boira al llarg de la Serra de Llancers.

Foto cortesia de Clara Soler

La llar ancora els seus membres per situar-los. Així mateix, les cases i en alguns casos els barris són coneguts per productes específics, com ara productes de l’hort, prunats o ornaments de boix. Aquests productes no s’anomenen “locals” sinó “hiperlocals”, ja que no són originaris només de la Vall d’en Bas (el municipi), ni de Joanetes (el poble), sinó d’una parcel·la, per exemple, de la Fina de can Rubió. Així, a la Vall d’en Bas, el local està hiperlocalitzat.

També podríem dir que la llar fixa els seus membres a la comunitat. Així doncs, quan un membre d’una casa es compromet a col·laborar en el muntatge de la Fira de St. Nicolau, hi ha molt en joc. El comportament d’un individu no només l’afecta a ell, sinó també a la casa i al poble.  La llar proporciona als seus membres més sensació de responsabilitat i així es reforça el sentit de pertinença.

En molts sentits, a la Vall d’en Bas el paisatge és l’individu, la llar i la comunitat.