La metodologia i el marc teòric de SomVallBas és el resultat de les converses entre els comissaris del Smithsonian i investigadors locals, inclosos antropòlegs, historiadors, lingüistes, arqueòlegs, arxivers, bibliotecaris, musicòlegs i historiadors de la religió.

Junts hem creat una enorme col·lecció de documentació dedicada exclusivament a la Vall d’en Bas, que ara forma part de la col·lecció permanent de la Institució Smithsonian. Aquesta col·lecció també s’allotjarà a dos arxius catalans, el comarcal i el de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Compartirem també històries locals sobre l’entorn de la Vall d’en Bas, la gastronomia, les tradicions musicals, els artesans i l’artesania amb un públic internacional.

1 / 8

Antognioni Brunhoso en la seva casa i estudi de St. Esteve d’en Bas. Al fons, una de les seves pintures preferides, inspirada en el St. Sopar.

Foto cortesia de Antoni Soler Sueiro

2 / 8

David Dorca pertany a la segona generació d’artesans de Joanetes que es dediquen a l’elaboració de cadires de balca, tamborets i balancis.

Foto de Marc Planagumà

3 / 8

Eva Rosich és una infermera i trementinaire de St. Antoni de Puigpardines que en les seves visites al centre d’atenció primària escolta padrines i padrins quan li expliquen vells remeis, aleshores els investiga i documenta. També fa productes cosmètics i productes de neteja de la casa naturals.

Foto de Pablo Molinero, Arxiu Ralph Rinzler Folklife

4 / 8

Des de l’any 2006, a Can Maria bonica de Puigpardines, la Trini fa funcionar els telers. A la foto, en Gorka, el seu fill, fa funcionar el teler.

Foto de Marc Planagumà

5 / 8

A Barcelona, la Yvonne Gómez ocupava una posició de responsabilitat. Però, l’any 2014, decidí seguir la seva creativitat i anar a viure a St. Esteve d’en Bas. Es matriculà a l’Escola Municipal d’Expressió d’Olot on descobrí la ceràmica de baixa temperatura. La Yvonne arrelava la seva creativitat en els paisatges de la Vall d’en Bas.

Foto de Marc Planagumà

6 / 8

Ángel Zamora és un forner autodidacta i fundador de La Fogaina, a Les Preses i Olot. Va aprendre a fer pa d’una dona anglesa mentre vivia a les Alpujarras, una regió natural i històrica d’Andalusia. Quan anys més tard va tornar a Catalunya, va començar venent pa al mercat d’Olot. Per aprendre a fer més tipus de pa, va mirar videos, va visitar fòrums i pàgines web.

Foto de Pablo Molinero, Arxiu Ralph Rinzler Folklife

7 / 8

Com que el safreig de La Pinya ja no serveix per aquest servei públic, ara un cop l’any la gent hi dansa.

Foto cortesia de Laura Canalias

8 / 8

Degut a la ratificació de lleis sanitàries europees i la Llei de Protecció dels Animals a Catalunya, la matança del porc ja és quasi un element més en el Pessebre Vivent de Joanetes. Abans, però, era la Festa Major d’hivern. Un moment de gresca pels petits, i de molta feina per la resta.

Foto de Meritxell Martín i Pardo

En primer lloc, el nostre equip de recerca va buscar tots els materials escrits sobre la Vall d’en Bas, des de retalls de diari a llibres, programes de festes o guies de senderisme.  Aquest primer pas va situar el projecte dins d’estudis anteriors i va permetre desenvolupar temes de recerca rellevants.

A continuació, l’equip de recerca va créixer i s’hi van incorporar catorze estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona per fer més de 600 entrevistes—quasi el cinquanta per cent de gent adulta entrevistable—durant vuit setmanes. L’objectiu era crear un mapa de tradicions culturals vives de la regió i comprendre les prioritats de la comunitat. En les més de 800 hores d’entrevistes enregistrades, vam identificar membres respectats de la comunitat, llocs significatius, persones excepcionalment creatives, receptes populars i els ingredients, objectes destacats i els seus rituals. També hem parat atenció a documentar les xarxes socials existents.

Finalment, en col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacions Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, inventariem les tradicions que vam documentar durant el camp de treball. A més d’enumerar les tradicions culturals vives de la Vall, descrivim, cataloguem i indiquem el grau de perill d’acord amb les pràctiques estàndard de la Generalitat.